Presentació de l’ARMH-Exili Republicà

L’acte es va realitzar a l’auditori del Museu d’Història de Catalunya, el passat 30 de novembre de 2006, a les 19:00 hores.

Va presentar l’acte el Sr. Jaume Sobrequés Callicó, catedràtic d’Història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona i director del mateix Museu d’Història de Catalunya .

inag11

Es va projectar el documental “El Exilio” del cineasta aragonès Eugenio Monesma que pertany a la col·lecció  “Las Ilusiones Perdidas”.

Van excusar la seva presència per problemes de salut Carme Casas GodessartLeandre Sahun Rafales (grans lluitadors i exiliats).

Van intervindre per debatre sobre la Llei de la Memòria Històrica:

Manel Perona Medina, president ARMHC.

inag2

 

inag41

Jordi Guixé, en nom del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

inag51

 

Ramon Franquesa, economista del Col·lectiu EUiA – IC-V.

inag6

Francesc Xavier Hernández Cardona, historiador.  

inag7

 

Narcís Oliveres i Terrades, doctor en dret i ex-senador de CIU.

 

 

 

 

 Va concloure l’acte, la cantant xilena, Claudia Fuentes, amb la cançó de Bourg Madame.

inag8

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La cloenda de l’acte va estar a càrrec d’ Enric Urraca de Diego, president de l’ARMH-Exili Republicà,  que va fer la següent intervenció:

inag9

 

   Senyores i senyors,

  Abans que res, vull agrair a totes les personalitats convidades, la seva presència i les seves intervencions en aquest acte. En particular, permetin-me agrair al govern d’Argentina la seva ajuda incondicional, representada aquí per la Senyora Cecilia Rossetto.  Finalment, us agraeixo a tots vosaltres la vostra presència a l’acte.

   Nosaltres, el component de l’ARMH-Exili Republicà, considerem necessària la nostra existència, per la situació diversa i particular dels exiliats republicans.

Dos eixos essencials ens guien en la nostra tasca:

•  Deixar constància històrica del que va passar amb l’exili republicà català i espanyol en tota la seva diversitat.

•  Ajudar aquest col·lectiu en tot el que pugui relacionar-se amb la seva condició d’exiliat en relació amb l’Estat Espanyol.

Els nostres estatuts són clars en aquest sentit, la nostra acció serà:

•  Difondre a nivell internacional els principis adoptats per ARMH d’Espanya, així com els de l’ARMH de Catalunya.

De fet, un protocol d’acord ha estat elaborat per a què les nostres tres associacions treballin en conjunt i en perfecta harmonia sobre les diferents accions que es portin a terme.

Com la majoria d’associacions, nosaltres també recolzem sense reserves, la demanda d’esmenes a la totalitat al projecte de llei sobre Memòria Històrica que ha preparat el govern espanyol.

Treballarem per ajudar els exiliats en la mesura de les nostres possibilitats per a què, els que vulguin tornar, puguin fer-ho amb totes les facilitats, rendir-les homenatge, ajudar a trobar els seus familiars i que tots els descendents de republicans espanyols recuperin la nacionalitat, si així ho desitgen, sense cap condició.

Treballarem per esbrinar els retorns obligatoris de republicans pel govern col·laboracionista francès de Vichy i la devolució a l’Espanya franquista d’aquests republicans. Tenim proves d’aquestes devolucions i tractarem de saber què va passar amb totes aquestes persones a la seva tornada a Espanya.

Volem que els exiliats siguin homenatjats allà on van lluitar com també als seus llocs de naixement. Donaré un exemple, els germans Miret Musté. Josep va ser Conseller de la Generalitat republicana, va ser deportat a Mauthausen i va morir a Florisdorf. Conrad va morir torturat pels nazis alemanys. Tots dos van ser membres de la resistència a França. Aquestes persones es mereixen un homenatge i demanem que cadascun d’aquests lluitadors tingui un carrer amb el seu nom a les seves viles natals.

                                                                                                                   inag10

Volem ser considerats exiliats polítics tots els que van haver de deixar el país per motius polítics entre 1939 i 1975.

També en el marc del nostre recolzament a la modificació de la proposició de llei sobre la Memòria Històrica,  recolzem la petició de les ARMH’s i de la fundació CONTAMÍNAME, resumida en els 15 punts següents:

• 1- Anulació dels sumaris franquistes que van permetre l’afusellament, l’empresonament de desenes de milers de defensors de la democràcia que foren jutjats per tribunals il·legals.

• 2- Que s’assumeixin les obligacions en Drets Humans per a la recerca de desapareguts i no delegui la garantia dels drets humans en col·lectius voluntaris.

• 3- Que s’organitzi un gran acte de reconeixement públic dels homes i les dones que van construir i defensar la nostra primera democràcia.

• 4- Que es promogui la creació d’una oficina d’atenció al ciutadà a la que hi puguin anar totes les persones represaliades pel franquisme, o les seves famílies, que busquen informació o que necessiten alguna gestió de les diferents institucions.

• 5- Que es reguli com a delicte en el Codi Penal l’apologia del franquisme i que aquest delicte inclogui l’existència de places, carrers i monuments relacionats amb aquells homes i dones que van destruir la democràcia i van organitzar una dictadura terrible a partir d’una guerra terrible.

• 6- Que s’instal·li en el valle de los Caídos una exposició permanent que expliqui, qui, com, quan i per què fou construït.

• 7- Que es constitueixi una Comissió de la Veritat que aplegui tota la informació d’arxius i testimonis per a què la societat pugui conèixer el que va passar durant la Guerra Civil i la dictadura, sense cap límit.

• 8- Que es dissenyin programes d’estudis on la història de la II República, la Guerra Civil i la dictadura siguin tema central i no com ara que ocupa unes poques pàgines al final del text i gairebé mai s’ensenya a les aules.

• 9- Que es tracti per igual a totes les víctimes del franquisme i no s’indemnitzi només a les assassinades amb posterioritat a l’1 de gener de 1968.

• 10- Que s’assumeixi definitivament el deure de memòria que té l’estat i que es designi un dia per a les víctimes de la repressió franquista, igual que es commemora el 27 de gener en el Congrés dels Diputats el dia de les víctimes de l’holocaust.

• 11- Que es cuidin, preservin i senyalitzin els llocs en els que van succeir els fets significatius de la repressió franquista.

• 12- Que es creï un gran arxiu de la Memòria oral en el que siguin enregistrades entrevistes amb totes aquelles víctimes del franquisme que ho sol·licitin.

• 13- Que es digitalitzin tots els arxius relacionats amb la Guerra Civil i la repressió de la dictadura i que siguin accessibles a través d’Internet per a tots els ciutadans.

• 14- Que les empreses privades que van utilitzar la mà d’obra dels presos polítics facin una compensació moral i econòmica. I que l’estat els compensi per les nombroses obres públiques que se’ls va obligar a fer.

• 15- Que en tots els edificis públics (escoles, ministeris, universitats, ajuntaments, diputacions, etc.) s’instal·li una placa amb els noms dels homes i les dones que van ser rellevats de les seves funcions a causa de les seves idees polítiques.

Aquests són els 15 punts que volem que siguin contemplats en la proposició de llei sobre la Memòria Històrica.

Moltes gràcies.

 

 

Anuncios

Deja un comentario

Archivado bajo Actes

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s