Chemins de la Retirada

En la muerte de Mariano Constante

Mariano Constante Campo, (Capdesaso (Huesca), 1920-Montpellier, 2009). Fue uno de los oficiales más jóvenes del Ejército republicano español. La guerra le atrapó con 16 años y ya no le soltó hasta los 25. En esos nueve años fue herido y ascendido a teniente, vio morir a miles de compatriotas, fue vejado y maltratado por Francia pero cuando los nazis invadieron el país vecino fue capaz de olvidar y entender que debía seguir luchando por la democracia contra el fascismo -”era la misma guerra, el mismo enemigo que habíamos tenido en España”- y combatió en la Línea Maginot hasta que fue capturado por los alemanes y deportado al campo de exterminio de Mauthausen, cerca de Viena, en 1941.

Allí, con otros comunistas españoles, Constante organizó una red clandestina de resistencia y se las arregló para sobrevivir y para ayudar a sobrevivir a muchos, ya fueran camaradas o no. “A los españoles nos temían todos en Mauthausen. Llegamos allí de los primeros y nunca perdimos la dignidad. Éramos más duros que cualquiera, peores que los peores. Murieron muchísimos pero hicimos más de lo que se podía hacer, cosas imposibles, y jamás hicimos el juego a los alemanes. El entendimiento entre nosotros fue la clave. Cada uno era el eslabón de una cadena, todos éramos una madeja. Sí, hubo un héroe en Mauthausen: el pueblo español, los republicanos españoles”.

Hijo de un maestro de escuela socialista de Riglos (Huesca), Constante siguió siendo comunista aunque a su vuelta de Mauthausen fue condenado a muerte por el Buró Político del PCUS acusado de colaborar con los alemanes. Después de salvar por enésima vez el pellejo, Constante se dedicó a dar fe de lo que había vivido, a refutar a los negacionistas y a desenmascarar a los falsos héroes a través de libros como Yo fui ordenanza de las SS, o Los años rojos, conferencias y documentales.

(Texto de Miguel Mora)

Dones del PSUC

Benvolgudes, benvolguts:

Aquest treball que us presentem ("El feminisme al PSUC, els anys 70 i 80 del
segle XX") és fruit de la voluntat d'un conjunt de dones feministes,
militants del PSUC en el seu moment, que hem volgut deixar constància del
nostre protagonisme en els inicis del feminisme al PSUC, als anys setanta i
vuitanta del segle XX.

Per aconseguir aquests objectius hem recuperat documentació interna i
externa del PSUC, la majoria inèdita, del període que va des de la
dissolució del Moviment Democràtic de Dones, en plena clandestinitat, fins a
les Primeres Jornades Catalanes de la Dona i el moviment feminista
posterior. 

No som historiadores, ni volem suplir la seva tasca. L'equip redactor, que
sí ha comptat amb la col·laboració d'una historiadora, vol deixar constància
de fets, pensaments i opinions que va viure, gaudir i patir en una situació
irrepetible: l'acabament de la dictadura, el naixement de la democràcia,
l'eclosió del feminisme i les tímides  millores en la situació legal i real
de les dones.

S'ha volgut datar, reconstruir i deixar constància de la història del
feminisme al PSUC, partint de la documentació estudiada i de la memòria
col·lectiva de les dones de l'equip redactor i d'altres dones a les quals
volem agrair el seu temps i les seves opinions.

El treball, realitzat des de l'Associació de Dones Periodistes amb el suport
de l'Institut Català de les Dones i del Memorial Democràtic, es presentarà
el proper dia 16 de febrer a  les 18h al Col·legi de Periodistes de
Catalunya (Rbla. Catalunya 10. Barcelona).   

Ens agradaria comptar amb la vostra presència.

Equip redactor:  M. Dolors Calvet, Conxa Comas, Marta Corcoy, Marta Estruch,
Anna González, Pilar Macià, Mariona Petit, Laura Tremosa amb la
col·laboració de la historiadora Nàdia Varo.

A partir del dia 16 de febrer de 2010 el treball de recerca estarà
disponible en la següent adreça d'internet:
http://elfeminismealpsuc.adpc.cat

Salutacions cordials
Marta Estruch

Dia Internacional en Memòria de les Victimes de l’Holocaust

El tren de l’exili

Més de 400 persones han participat a Portbou en l’acte de commemoració del 70è. aniversari de l’exili republicà. Abans però, i de manera simbòlica, va sortir des de l’estació de França de Barcelona un tren cap a la població fronterera on viatjaven uns 260 membres d’entitats de recuperació de la memòria democràtica i una desena de testimonis.

Provocació neonazi a Ebensee (Àustria)

A continuació publiquem el comunicat que ens ha fet arribar l’Amical de Mauthausen de França amb motiu de les agressions rebudes per grups d’extrema dreta quan participaven en els actes d’homenatge, del 9 de maig, a Ebensee.